(Lorena Dorta)
Em resulta fàcil prendre parts de la meva memòria i a cada pas, donant-los veracitat en el moment en el qual les vocalitzo. No és estrany que uns altres sàpiguen de mi, la meva intimitat es veu airejada per la facilitat que l'intern es torni extern, fàcil i finalment, predible.
El carrer t'exposa en tot moment; surts i participes en un rol, en una aparença. La teva mirada vull usar-la com a reflex amb la qual crear la meva pròpia imatge.
Dibuixa'm com vulguis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario